La importància i el sentit de Viatge a l’Índia, considerada de forma quasi unànime l’obra cimera del seu autor, no es poden reduir a la simple denúncia dels estralls causats per l’imperialisme britànic en el subconscient indi, sinó que E. M. Forster hi duu a terme la transposició poètica de l’enfrontament de dos mons oposats, Orient i Occident; de dues actituds mentals, la intuïtiva i la lògica; de dos principis reduïts a norma de conducta, l’estètica i el pragmatisme. Un conjunt d’oposicions aglutinat per la poesia, l’humor i la impossibilitat de comunicació de dos éssers units per l’amistat o l’amor.
