Amsterdam

—Per què no proves d’escriure-ho, tot plegat? Per portar alguna mena de registre. Et podria ajudar.

—Sí, suposo que sí. Ho intentaré.

—No diguis que ho faràs, amor meu. Fes-ho.

—Ho faré.

Em va burxar unes quantes vegades més, però jo no li vaig fer cas. I llavors, al cap d’uns quants dies, es va presentar amb un quadern per escriure. Té una coberta de pell negra i unes pàgines gruixudes de color blanc, buides.

Un ritual interminable de preparar, llepar, encendre. Em col·locava només de sentir la fressa dels papers d’enrotllar i l’expectativa d’un viatge càlid i embriagador imminent.

S’han formulat tota mena de teories sobre els orígens de l’addicció. Pot tenir a veure amb la genètica, amb la química, amb la psicologia. Però la maria feia molt més que calmar-me: em bressolava i em protegia de tot perill, em feia sentir com un fill estimat.

En altres paraules, em contenia.

Va ser el psicoanalista W.R. Bion qui va encunyar el terme contenció per descriure la capacitat d’una mare per fer-se càrrec del dolor del seu nadó. Recordem que la primera etapa de la infantesa no és un període de felicitat, sinó de terror.