Cristina Fuentes La Roche

La Linda era a dins, al telèfon; parlant amb qui, tan d’hora? Des de la banyera calenta, en John la veia caminar amunt i avall amb el barnús i un banyador vell amb un estampat tropical destenyit que devia haver sigut d’una de les noies. Era agradable, flotar una mica a l’aigua, lliscar fins a l’altra banda de la banyera aguantant el cafè just per sobre de l’aigua mentre els dolls anaven brollant. La figuera estava pelada, ja feia un mes que ho estava, però els caquis conservaven tot el fullam.

ven tot el fullam. Quan vinguin els nens han de fer galetes, va pensar, galetes de caqui. Oi que eren les que feia la Linda quan eren petits? Què, si no? Melmelada, potser? Tanta fruita malbaratada, era repugnant. Faria que el jardiner collís unes quantes caixes de caquis abans que arribessin els nens, i així només haurien de fer les galetes. La Linda sabria on trobar la recepta.

Va sentir un cop a la mampara. La Linda va plegar el barnús, es va ficar a la banyera

El trànsit nadalenc seria espantós, a aquella hora, tornant de l’aeroport; una hora d’anada i després dues de tornada, si no més. La Sasha no tenia carnet, no podia llogar un cotxe, tot i que tampoc li hauria passat mai pel cap