Boires misterioses

«Ella, al passar-me pel costat, no digué res, però em va fer un somriure d'aquells especials. Jo li vaig contestar amb el mateix gest, m'estava fonent. És que, com he dit, estava preciosa. Els ulls li brillaven com feia dies que no els havia vist brillar. Els llavis ploraven d'excitació, els cabells semblaven rínxols d'or i les corbes del seu cos estaven més marcades i excitants que mai.»

«Darrere d'un petit home no sempre hi ha una gran dona, sinó dues, tres, quatre… que ens han marcat el millor camí".