Ayres del Montseny és una col·lecció de poesia amb el Montseny com a fil conductor de les trenta-cinc peces que la conformen. Tota l'antologia gira al voltant dels diferents significats del lloc geogràfic: des d'un punt de vista nostàlgic, ja que va ser la seva terra natal, i també des de la visió més santificada, com a paradís perdut per a la innocència. D'aquesta manera, la muntanya adquireix un simbolisme religiós i patriòtic. Una col·lecció que junta poemes antics amb poesies de la seva època de maduresa.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l'època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902 malalt de tuberculosis.