Jo, que no he conegut els homes

«Un petit miracle.» The New York Times
Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d'enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat

Le Monde — «És admirable que un llibre amb un detallisme psicològic propi d'un malson provoqui en el lector sensacions tan intenses.»
Le Nouvel Observateur — «Suggereix l'obra d'un Kafka femení.»
L'Express — «Amb aquest relat commovedor sobre la recerca d'alguna cosa que s'escapa, escrit amb la força d'una imaginació profundament original, fantàstica i, a la seva manera, inquietant i terrible, Jacqueline Harpman signa una obra magnífica.»