XIMO (ANY 1961) és una història real però novel·lada, on el narrador, que té només tretze anys, juntament amb els seus pares, és alhora el protagonista. El Josep ha tingut fins al moment una infància feliç, sense cap mena de trauma, però de cop les malalties de l’esperit, que són pitjors que les del cos perquè no s’entenen, entren al cap del seu pare i de rebot al de la seva mare. El pare, que sempre ha estat una persona de poques paraules, prudent i fort, es torna de mica en mica estrany, inconscient, confós i turmentat. Ell li confessa al seu fill que no sap què li passa a dins del cap, i que té por de tornar-se boig. El fill no té respostes per animar-lo, però li diu el que li ha comentat un familiar llunyà: “les malalties tal com vénen se’n van”, i jura al pare que mai permetrà que l’internin a un manicomi, perquè si bé es cert que està confós, de boig no en té res. La mare no pot afrontar la malatìa del seu marit. El Josep li demana a ella que s’esforci i que posi més voluntat per poder tirar endavant. El que el nen ignora és que l’esforç i la voluntat a vegades fallen i no se’n pot disposar quan és l’ànima la que està malalta.
