Miquel Moragues i Gori Montcada tenen deu anys quan ingressen al seminari. Passada la paret que els separa del món, és un altre univers que comença, on res del que coneixien —afectes, jocs i somnis— no té dret a existir. L'autoritat dels frares és una forma de control que s'immisceix per totes les esquerdes de la personalitat. I un abús que pren possessió dels cossos.
Escrita quan feia deu anys que el seu autor n'havia sortit, Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d'emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t'acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten.
«Tens una història que et fa voltes dins el cap i, com que no se'n va, l'has de treure. Es pot dir així: la meva experiència al seminari tard o d'hora havia de descarregar en forma de tempesta literària.» Una tempesta eixuta i breu, que ressona molt després d'acabar-ne la lectura: el do de les novel·les importants.
