És un recull de poemes lírics i religiosos, on el poeta ratifica, per primera vegada, la seva imatge més mística i creient. El gruix de poemes del llibre són representatius d'aquesta voluntat de reflexionar sobre la fe religiosa des d'un testimoni propi i també la cerca de la veritat divina. El principal tema, que desenvoluparà en altres poemaris, és Jesús salvador i com la seva figura uneix la terra amb la figura de Déu.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
