El general exdictador d'un país inconcret és traslladat d'incògnit a una illa perduda en l'oceà. La seva vigilància s'encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l'ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l'illa i el llast del passat esdevenen implacables.
Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.
La primera novel·la de Jesús M. Tibau
