L'apotecari Antoni Sanuy viu a una casa pairal d'Agramunt, la seva vila nadiua. Sense família. Llegeix Píndar i va vestit amb una bata de seda natural. És calb, amb barba blanca, i té una criada que fa bunyols de maduixa. Fa calor, a Agramunt, i l'apotecari està casat. A partir d'aquí, un somni que deixa petja. Un tren que surt de Barcelona i corre a cegues per terres de Ponent carregat de personatges increïbles, entre es quals hi ha en Pau, l'aprenent de maquinista que ens agafa de la mà. El tren pateix un sabotatge, en Pau s'ha d'escapar i arriba a ca l'apotecari, que s'hi reconeix estranyament.
«Els dos rails brillen davant la màquina com dues antenes de televisió que s'han de trobar a l'estació puntual de l'infinit.»
