De novel·les familiars n’hi ha moltes.
Però de famílies com els Telemacus, cap.
El Teddy és un artista de la prestidigitació que es guanya la vida fent trampes amb les cartes. Un bon dia veu un anunci d’un professor universitari que busca persones amb poders mentals per participar en un estudi sobre parapsicologia que resultarà que compta amb el suport de la CIA. S’hi presenta i allà coneix la Mo, una vident autèntica. Després d’un curt festeig es casen i tenen tres fills prodigiosos: la Irene, que detecta les mentides; el Frankie, que pot bellugar coses amb la ment, i el Buddy, el més petit, que veu el futur. En plena dècada dels setanta L’Extraordinària Família Telemacus triomfa mostrant les seves habilitats pels escenaris de tot el país, fins que un dia s’estrenen a la televisió i passa una cosa imprevista que estroncarà per sempre la seva carrera al món de l’espectacle.
Vint anys més tard, els Telemacus ja no són tan extraordinaris. La mare és morta i els tres fills malden per sobreviure malgrat uns poders que els fan més nosa que servei. Llavors la CIA, encaparrada amb la guerra paranormal, torna a treure el nas per veure si a cals Telemacus queda encara una mica de màgia. I resulta que sí que en queda; més de la que la mateixa família es pensa. El Matty, el fill de la Irene, acaba de descobrir «accidentalment» que pot sortir del seu cos. Però, com que les condicions que necessita per poder fer un viatge astral són una mica inconfessables, de moment manté els seus poders en secret.
