Les intencions més nobles, les aspiracions més legítimes de progrés, poden precipitar-se a l'abisme arrossegades per una infatigable espiral de degradació. N'hi ha prou amb un descuit momentani, una ínfima adulteració voluntària o involuntària, perquè l'ambició i l'afany de superació es transformin en els principis actius d'una fórmula magistral d'autodestrucció. És aleshores quan els mitjans esdevenen els fins i hom recorre a tota mena de justificacions per convèncer —o enganyar— la consciència. Aquesta història no és cap paràbola sobre el bé i el mal; tampoc no és cap judici sumaríssim de les actituds humanes i inhumanes que s'hi relaten. Potser només és un intent de sortir del pervers laberint en què la societat ha convertit el mite de la realització personal.
