«El respecte em sembla compatible amb alguns apunts satírics. He evitat tant com he pogut el to transcendent i solemne i m’he acostat a la mort com a fet natural, quotidià, repetit. Però ple de matisos.
La meva mirada aspira a ser una personal reflexió sobre un fet íntim i alhora social, a vegades amb un punt d’humor, perquè la mort és, també, un fet vital».
Josep M. Espinàs
«Una claredat expositiva poc comuna en els savis.
Traspassa idees i emocions». J. C. Girbés
«Un català lluminós, planer, sense greix ni adjectius». J. D. Bezsonoff
«Darrere de la seva senzillesa hi ha un depurador tenaç». F-M. Álvaro
«És el nostre envit especial a la quotidianitat». T. Sala
«En la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fer-nos trampes». A. Pla Nualart
Aquestes són algunes de les frases que s’han dit sobre la prosa de l’Espinàs, que els seus lectors poden retrobar ara amb La vella capitana, un llibre d’emocions i lucidesa.
