Sacsejant-me constantment
els últims vestigis de la ideologia
per provar de treure tanta pols,
tanta pols, tantes pors,
intento, en va, crear alguna cosa.
Rabiosament, cisello un jo que encara no conec
endinyant-lo com un nyap
en un gran fil de versos que encara no controlo,
com dient «ei, aquest sóc jo,
sóc diferent, no com la resta…».
Hi ha algun poeta que no parli d'ell mateix?
Hi ha algú que tingui alguna cosa interessant a dir
que superi els estrictes límits del melic
esquinçant-se d'un sol cop
amb la incontrolable fúria del naixement
d'un art real, d'un art rebel?
