Qui va ser el Rubio? Per esbrinar-ho cal que viatgem a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana malgrat haver estat declarada il·legal per un règim que agonitzava, i on Ferran Torrent era un passerell de vint-i-un anys capaç de perdre nou mil pessetes de l´època en una partid a ´històrica´. Justament en aquelles circumstàncies tan poc favorables tots dos es van conèixer, i és a través de la seua relació -la d´un pare i un fill per voluntat pròpia- que podem ser afortunats testimonis de la vida d´uns personatges inefables en un ambient que no ho és menys: els ´amarradors´, ´joqueros´, i ´cremaors´ de tota mena que poblen les partides, a més d´un llaurador ludòpata, una puta princesa i un pioner de la immigració entre molts altres. Però per damunt de tots hi ha el mateix Rubio, un home que manté en l´hermetisme el seu passat i la personalitat del qual exercirà una influència decisiva en el Torrent d´aleshores i en el del futur. Amb La vida en l´abisme Ferran Torrent no tan sols evoca un dels personatges que més ha estimat, sinó que efectua una magnífica reflexió sobre el joc com a mecanisme inherent a la condició humana i descriu alhora un poderós viatge d´iniciació, el d´ell mateix, amb el pols ferm de l´escriptor que ha viscut per contar-ho.
