Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora, produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals. És així com es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem «allò que ha tingut lloc en altre temps» s'anomeni precisament “passat”.
Per a l'autora, el passatge és una via intermèdia que permet d'articular «un recorregut i una meditació sobre la travessia que és la traducció". Vet aquí la pedra angular d'aquest llibre breu, però complex i intens: una reflexió sobre la traducció de les llengües, però també de les ciutats i de la vida mateixa, un pòsit de la memòria que sedimenta en els llocs per on passem. Per aquest motiu la seva meditació s'articula al voltant dels passatges, perquè permeten d'unir constructes diferents però no inaccessibles: per traduir no calen ponts, sinó passatges, una forma d'unió planera i directa.
La configuración y la designación de los pasajes, “fronteras del lugar y del no-lugar”, permiten a la autora abrir canales de comunicación entre diferentes disciplinas y la biografía personal, que se expresa en cursiva o, en la segunda parte de libro, en otra lengua, el castellano, porque la intimidad de muchas biografías es lingüísticamente bicéfala, y este hecho capital debe ser evidenciado en una traducción que persigue la autenticidad.
Eduard Sanahuja
