La primera navalla, la primera baralla i la primera estada a la presó. Aquests són alguns dels ritus de pas descrits en aquest estremidor relat autobiogràfic d´un dels últims supervivents dels urques. Integrants d´una antiga comunitat confinada a Sibèria, els urques van ser aïllats per Stalin i deportats al Transnièdster, una regió de Moldàvia que es va declarar independent l´any 1990, al marge de la comunitat internacional. Els urques són considerats un grup criminal, amb una concepció anàrquica de la societat i un odi visceral envers els oficials de l´exèrcit rus. Veneren els ancians, protegeixen els malalts mentals, estan absolutament fascinats pels tatuatges i tenen una visió peculiar i intransigent de la justícia. Tot i la mirada crítica del narrador, el relat sovint està tenyit de la nostàlgia que inspiren els mites. Una educació siberiana, saludada amb grans elogis per Roberto Saviano, és un llibre de gran valor literari i antropològic, que interessarà als lectors tant pel ritme absorbent com per la profunditat de l´experiència humana que s´hi descriu.
