Quan els missioners van descriure per primera vegada un armadillo, semblava que parlessin d´una bèstia impossible. La inharmonia dels seus membres i la raresa del seu aspecte, una cuirassa agressiva per a un ésser inofensiu, insinuaven una burla de la naturalesa. Sota aquella Pell d´armadillo, Jordi Puntí presenta situacions quotidianes, personatges normals i corrents (o no tant), com ara la família que fa cua a l´autopista, el nen en un concurs per a superdotats o l´esmunyedís submón de l´escriptor més famós. Deu contes sorprenents que posen, sense estridències, la fel a tocar del somriure.
