«Els contes de la Montse són una lloa a la venjança des del punt de vista més subtil, més delicat i, això ben entès, més femení que hi pot haver. Són contes que tenen la senzillesa de Rodoreda, la complexitat de Dorothy Parker, el gruix de Montserrat Roig o la subtilitat d'en Calders. El lligam que fa el farcell són les petites venjances, sí, però hi ha altres lligasses que formen una malla tan invisible com indestructible. Com ara els personatges, amb gran profunditat, sempre a la cerca d'alguna cosa que la Montse no fa explícita per voluntat i que el lector ha d'entendre per les pistes que va deixant entre les ratlles del text. Molts d'ells són dones que arrosseguen alguna mancança, algun dimoni o algun desequilibri emocional, del qual no són responsables sinó víctimes.»
Xavier Vidal, periodista, escriptor i professor de Conte a Escriptorium
