«Pol té vint–i–nou anys i té la síndrome de Down. És com una criatura petita però amb un cossot enorme. La mama se’n queixa sovint i diu que tothom diu que són tan dolços, els de la síndrome de Down, però que a ella li ha tocat l.excepció, i aleshores sospira. I no és que no sigui dolç, però també és impertinent i té enrabiades i és tossut. I és molt, molt pesat. Perquè tothom, tingui la intel•ligència que tingui, té virtuts i defectes.»El meu germà Pol, XIX Premi de Novel•la Ciutat d’Alzira, ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l’amor, el desamor, l’amistat, la confiança, la traïció, la por, l’autoestima i les ganes de viure en llibertat per damunt de les convencions socials. Qui sap si el nostre protagonista, en Pol, fill d’un militar i amb una germana adolescent que li fa de mare tot i tenir la mare a casa, se’n sortirà amb èxit.
