És una novel·la sobre l’esperança. Recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacte, que va assolir projecció internacional malgrat les seves limitacions físiques i els entrebancs de la universitat franquista. En aquesta història de família destaquen les dues cosines, Maria i Àngels Carbona, que li van dedicar la vida, i el pare absent, que va fugir de casa de manera inexplicable. Les dificultats i desgràcies que pateixen les famílies Sunyer i Carbona contrasten amb l’actitud positiva i vital del matemàtic tetraplègic i les dues cosines. L’acció transcorre entre la casa familiar a Sarrià i la casa d’estiueig empordanesa a Vilajoan. També hi ha incursions a Niça, Figueres i Cadaqués, on Salvador Dalí va fer un retrat de Maria Carbona que els acompanyarà la resta de les seves vides i que tindrà un paper en el desenllaç final de la novel·la.
